Nom antic de la vila i municipi de la Tor de França.
Triniac, torre de *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Trilles i Vidal, Pere Joan
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
Trilles i Badenes, Josep
(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)
Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.
Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.
Trilles, Vicent
(València, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).
Trilles, Ramon
(València, 1869 – Madrid, 1910)
Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.
Trilles, Martí
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
Trilla -Baix Camp-
Antic terme.
Tricàrico, comtat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra.
El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola.
Tribunal Superior de Perpinyà
(Perpinyà, 13 juliol 1888 – 3 setembre 1993)
Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l’autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra.
Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d’apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclusivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.
El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Tribunal Superior de la Mitra
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 gener 1905 – 3 setembre 1993)
Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974.
Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d’Urgell i Andorra.
El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
