(Ansinyà / Centernac, Fenolleda)
Elevació muntanyosa (583 m alt), a l’esquerra de l’Aglí, termenal dels dos municipis.
(Ansinyà / Centernac, Fenolleda)
Elevació muntanyosa (583 m alt), a l’esquerra de l’Aglí, termenal dels dos municipis.
(Mallorca)
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a l’illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Partida i caseria, al sud del nucli urbà, a l’esquerra del riu de Xeraco.
(Santanyí, Mallorca, 10 octubre 1722 – Monterrey, Mèxic, 5 juliol 1790)
Eclesiàstic i missioner. El 1738 entrà al convent de franciscans de Jesús de Mallorca i es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la universitat de Mallorca, i el 1750 se n’anà cap a Mèxic, on treballà en les missions i fou tres anys lector de teologia a la seva universitat.
El 1768 tornà a Mèxic amb 48 sacerdots, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. Fou comissari visitador de l’orde franciscà als convents de San Francisco de Pachueca i de Santa Cruz de Quéretaro, i el 1783 fou nomenat segon bisbe de Linares a Nou Lleó. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l’introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi.
És autor d’una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d’un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits.
(Palma de Mallorca, 1797 – 1849)
Metge. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes.
És autor de diversos escrits professionals i d’una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Coll, a la carretera a Estellencs, damunt la costa, on hi ha la torre de Verger o del coll des Verger (o la talaia de ses Ànimes).
(València, 1900 – 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat. Es casà amb l’escultora Maria Labrandero. Fou també dibuixant i caricaturista.
(València, 2 juny 1726 – 9 març 1799)
Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d’Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família.