Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Vergara i Gimeno, Ignasi

7 Respostes

(València, 6 febrer 1715 – 13 abril 1776)

Escultor. Un dels més importants del seu temps a València. De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare, Francesc Vergara, el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Muñoz estudià dibuix. Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se.

Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme. Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de Justícia, i un grup escultòric de la façana barroca de la catedral, tot a València.

L’interès més gran de la seva personalitat, però, és d’haver estat, amb el seu germà Josep i altres companys, un dels principals promotors de l’Acadèmia creada el 1765, primer amb el nom de Santa Bàrbara i després amb el nom definitiu de Sant Carles. El 1773 en fou nomenat director.

Amb la creació de l’Acadèmia de Belles Arts diverses coses es modificaren en el camp artístic i es donà un primer pas d’enllaç amb l’època moderna: l’ensenyament s’institucionalitzà i deixà d’estar dins el món dels gremis, alhora que es formà una dependència amb la cort que fomentà una unificació general dels estils.

Vergara i Bartual, Francesc

1 Resposta

(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)

Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.

És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.

Vergara, comtat de *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Veure>  comtat de Bergara  (títol concedit el 1847).

Vergara -artistes-

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Verga, Pere Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Humanista. Estudià a París. Visqué a València, on fou empresonat, en 1559, sota l’acusació de tenir contactes amb l’ideari calvinista. Un cop alliberat fou sentenciat a no sortir del país.

Ell desobeí i la Inquisició s’assabentà que en 1570 era a Gènova, defensant les seves teories religioses.

Verdú i Verdú, Silvestre

1 Resposta

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1871 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 1957)

Periodista. Condeixeble i amic d’Azorín, col·laborà en diversos periòdics d’Alacant i n’animà d’altres a Monòver: “El Eco de Monóvar”, “El Pueblo”, “El Cronista”, “Los Pueblos”, “El Sembrador”, “La Cháchara”, etc.

Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español (1895).

Verdú i Verdú, Gregori

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 27 abril 1818 – Dima, Biscaia, 30 gener 1876)

Militar. Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina. Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid (1843). Amplià estudis a París (1847-51) i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851.

Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel (1863) i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics. Ascendit a general (1873), participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra.

El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra (traduït al francès l’any següent).

Verders, Sant Vicenç de *

Deixa un comentari

(l’Esquirol, Osona)

Veure> Sant Vicenç Sarriera  (antiga parròquia).

Verderes, Sant Jaume dels *

Deixa un comentari

(Vilanant, Alt Empordà)

Veure> Sant Jaume dels Solers  (església).

Verdeguer i Sapena, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).