Veure> Sant Llop de Viabrea (poble i riera).
Viabrea *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Via Augusta *
(Països Catalans)
Veure> via Augusta (antiga ruta romana).
Vià -Alta Cerdanya-
Poble (1.486 m alt), al pla de la Perxa, al sud del terme, prop de la riba dreta del riu d’Angostrina.
El lloc és esmentat al segle IX; l’església parroquial de Santa Coloma conserva part de l’edificació romànica del segle XI.
Veyan i Aparicio, Lluís
(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)
Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.
Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.
Veu del Canigó, La
(Perpinyà, Rosselló, 5 novembre 1910 – 25 desembre 1914)
Revista bimensual. Dirigida per H. Chauvet.
A part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore.
Veu de Mallorca, La
(Palma de Mallorca, 3 febrer 1900 – 19 desembre 1931)
Setmanari polític en català. Aparegué en èpoques diferents. En la primera etapa (fins al 21 abril 1900) fou dirigit per Joan Torrendell i hom en féu dues edicions, una de popular i una altra d’il·lustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista.
Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917 fins al 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich. Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca, que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals.
Finalment, aparegué de nou l’1 de gener de 1931 com a portaveu del Centre Autonomista de Mallorca, dirigit per Andreu Ferrer i Ginard. Defensà una política catalanista acostada a la de la Lliga Catalana.
Vespella -Rosselló-
Masia i veïnat, al sud-oest del terme, a la capçalera del Ròvol.
Vespa, la -Ports-
Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.
Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.
Vesac, Tomàs
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor i frare. És autor d’una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa.
Vert i Carbonell, Joan Baptista
(Carcaixent, Ribera Alta, 22 abril 1890 – Madrid, 16 febrer 1931)
Músic i compositor. Estudià amb Emilio Vega, i més tard als conservatoris de València i de Madrid. Col·laborà habitualment amb el músic gallec Reveriano Soutullo.
Es destaquen les seves obres La leyenda del beso, El capricho de una reina, La del soto del Parral i El último romántico.
