Alineació muntanyosa, de direcció nord-est – sud-oest, continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.
Separa el pla de Xàtiva, al sud, de la vall de Bixquert, al nord.
Vernissa, serra de
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Vernissa, riu de
(Vall d’Albaida / Safor)
Riu, afluent esquerrà del riu d’Alcoi.
Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda (Vall d’Albaida), i seguint una direcció nord-sud, passa per Pinet (el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet), per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció oest-est, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova (on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana) i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu col·lector entre Beniarjó i el Real de Gandia.
La seva conca té uns 140 km2. Té un cabal de 0,315 m3/s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge a través de la sèquia de Vernissa, que pren l’aigua a l’assut de Vernissa (prop de Palma de Gandia) i, aigua avall, s’incrementa amb l’aigua de la sèquia Nova (també derivada del riu de Vernissa) i una part de l’aigua de les sèquies d’en Carròs i d’en Marc (derivades del riu d’Alcoi) (duu 15 files d’aigua, que reguen els termes del Real de Gandia i Gandia).
Vernissa, cavalleria de
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
(o alqueria de Vernissa) Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.
Vernissa -Safor-
Despoblat, prop del límit amb el terme de Palma de Gandia, vora el riu de Vernissa.
Vernissa -Marina Alta-
Despoblat, a l’est del poble, vora el riu de Gorgos, al límit amb el terme de Murla.
Vernet, torre de * -Alt Penedès-
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)
Veure> la Torre de Vernet (caseria).
Vernet, Tomàs de
(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. El 1285, arran de la croada de Felip III de França contra Catalunya, secundat per Jaume II de Mallorca-Rosselló, ajudà Pere II el Gran a la defensa del país.
A la batalla de Santa Maria d’Agost lluità al costat del rei.
Vernet, Ramon de
(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Li foren donades 12 cavalleries de les preses als sarraïns.
Vernet, el -Perpinyà-
Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.
En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l’Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de segle XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà).
A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles).
Vernet, camp de
Camp de concentració (1939) organitzat pel govern francès, destinat especialment als membres de les Brigades Internacionals que havien lluitat al costat de les tropes republicanes durant la guerra civil espanyola.
Hom calcula que hi van passar uns deu mil homes.
