(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Nom oficial del municipi, la capital del qual és el Pont de Claverol.
Pallars Jussà, el * -municipi-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Pallars, Sant Jaume de *
Veure> Sant Jaume de Pallars (antic col·legi i convent dominicà).
Pallars, Sant Cristòfol de *
(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Veure> Sant Cristòfol de Pallars (església).
Pallars, port de *
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> port de la Bonaigua (port de muntanya, 2.072 m alt).
Pallars, Jaume de
(País Valencià, segle XV)
Noble. Fill de Ramon Lladró i d’Elvira de Pallars. Prengué el cognom de la seva mare. Disputà la possessió de la vall de Xelva a la seva neboda Elvira Lladró i al marit d’aquesta, Ximeno d’Urrea, que arribà a agafar-lo presoner. Una sentència reial donà la raó a Jaume.
Un fill d’aquest, Pere Lladró, heretaria la vall, però encara hagué de combatre per sostenir-la.
Un altre fill seu fou Lluís de Pallars (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l’infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos.
Pallars, comte de *
Veure> Hug Roger III de Pallars (darrer comte de Pallars Sobirà, vers 1430-1508).
Palissa, la
Passeig de la vila, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l’areny.
Palet, Fulgenci
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l’oposava als escrits del pare Strauch.
Palerm i Vich, Àngel
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 11 setembre 1917 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1980)
Antropòleg. Prengué part a la guerra civil, finalitzada la qual s’exilià a Mèxic, on estudià història i antropologia cultural. Resident des del 1952 als EUA, treballà en l’Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana. Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic.
Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations (1954), Studies in Human Ecologs (1957), totes dues en col·laboració, Planificación regional (1965), Teoría etnológica (1967), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).
Palaz
(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents)
Despoblat, a l’esquerra del riu d’Aiora, a l’extrem meridional del terme.
