(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Nom oficial del municipi, la capital del qual és el Pont de Claverol.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Nom oficial del municipi, la capital del qual és el Pont de Claverol.
Veure> Sant Jaume de Pallars (antic col·legi i convent dominicà).
(Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Veure> Sant Cristòfol de Pallars (església).
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> port de la Bonaigua (port de muntanya, 2.072 m alt).
(País Valencià, segle XV)
Noble. Fill de Ramon Lladró i d’Elvira de Pallars. Prengué el cognom de la seva mare. Disputà la possessió de la vall de Xelva a la seva neboda Elvira Lladró i al marit d’aquesta, Ximeno d’Urrea, que arribà a agafar-lo presoner. Una sentència reial donà la raó a Jaume.
Un fill d’aquest, Pere Lladró, heretaria la vall, però encara hagué de combatre per sostenir-la.
Un altre fill seu fou Lluís de Pallars (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l’infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos.
Veure> Hug Roger III de Pallars (darrer comte de Pallars Sobirà, vers 1430-1508).
Passeig de la vila, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l’areny.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l’oposava als escrits del pare Strauch.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 11 setembre 1917 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1980)
Antropòleg. Prengué part a la guerra civil, finalitzada la qual s’exilià a Mèxic, on estudià història i antropologia cultural. Resident des del 1952 als EUA, treballà en l’Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana. Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic.
Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations (1954), Studies in Human Ecologs (1957), totes dues en col·laboració, Planificación regional (1965), Teoría etnológica (1967), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).
(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents)
Despoblat, a l’esquerra del riu d’Aiora, a l’extrem meridional del terme.