(o Palou) Despoblat.
Partida, a l’esquerra del Palància (nord-oest del terme), regada per la sèquia de Palmosa.
(Alcanyís, Aragó, 1524 – València, 1 juny 1579)
Humanista. Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València (1561-79), on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris.
D’entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diverses vegades, que propugnen la utilització de textos ciceronians depurats com De vera et facili imitatione Ciceronis (1560), El estudioso de la aldea (1568), El latino de repente (1573), la seva Rhetorica (1567) en quatre parts, que inclou diversos fragments de comèdies per a ésser representades pels deixebles, el Vocabulario del humanista (1569), obra lexicogràfica amb veus al·lusives a animals, plantes, monedes, metalls, etc, amb equivalències llatines, castellanes i catalanes. La seva dissertació Campi eloquentiae (1573) marca la plenitud del llatí ciceronià.
Traduí al castellà les Elegantiae de Paulo Manucio, refoses i publicades el 1616 i traduïdes posteriorment (1679) al català. El 1563 actuà com a garant de l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el seu procés inquisitorial.
Una de les dues grans platges del nucli de Peguera.
(Palma de Mallorca, 3 octubre 1855 – 9 maig 1857)
Periòdic polític i literari. Òrgan del Partit Constitucional Balear. Aparegut amb una periodicitat trisetmanal.
Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari. El març de 1891 es fusionà amb “La Lealtad” -òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca– i formà “El Liberal Palmesano”, portaveu del partit liberal fins al juliol de 1898.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Serralada, al nord-oest del municipi, arran de la costa. El nom deriva del convent de frares carmelitans, anomenat desert de les Palmes. Esta constituïda per un conjunt de serres de direcció sud-ost – nord-est, que enllaçen en el sector septentrional amb la serra d’Irta.
Malgrat l’escassa altitud (728 m d’alt màxima), els vessants són escarpats, i en caure directament sobre el mar formen una costa alta amb nombroses cales. La vegetació natural es caracteritza pel predomini dels pins, amb rodals d’alzines.
El 16 d’octubre de 1989 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural del desert de les Palmes
Convent i ermitori carmelitans, situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu (popularment fra Bartolo), que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel.
Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent (bastit en 1697-1733) el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica. Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits ermitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement (1698).
El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l’ajuda prestada pels carmelitans durant l’epidèmia de còlera del 1834, l’ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835.
Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s’erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim.
És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1627 a Lluís d’Aragall (òlim de Gualbes i Bellit), primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d’Aguafria i Monestir, al mateix regne.
El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim.
El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim.
Antic lloc on es conserven importants restes del castell de Palmes (segle XIII).
Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà.
