Caseria, situat a la costa (platja de les Palmeres), al nord del Mareny de les Barraquetes.
Palmeres, les -Ribera Baixa-
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Palmerar, el -Alacantí-
Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.
Palmera, sèquia de la -Baix Segura-
(Catral / Dolores, Baix Segura)
Canal de regadiu, que recull les aigües mortes procedents de diverses sèquies derivades del Segura, per l’esquerra, que rega els dos termes, dels quals és termenal.
Palmer i Colomar, Sebastià
(Andratx, Mallorca, segle XX – )
Dibuixant i pintor. Estudià arts i oficis. Fou col·laborador humorístic del diari “La Última Hora”.
S’ha dedicat amb intensitat al dibuix publicitari i, posteriorment, també a la pintura.
Palmer, marquesat des
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d’Olesa). Continua en la mateixa família.
L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.
Palmer, Gaspar
(Illes Balears, segle XVIII)
Arquitecte. Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma de Mallorca i probablement n’acabà la façana (1775).
Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà (1752-59) -en col·laboració amb Guillem Pasqual- i l’important palau Casa Morell (vers 1763), ambdues obres també a Palma.
Palmer, es
Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí.
La possessió fou el centre del marquesat des Palmer.
Palmavera, La
(l’Alguer, 1906 – 1915)
Agrupació catalanista fundada per Josep Frank, precursor, Joan País, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba; hi participaren també activament F. Liperi, J.S. Corbia, C. Cipriani, etc.
Diverses circumstàncies -en especial el canvi de residència d’alguns socis- en motivaren la decadència. Funcionava encara el 1915 i n’era secretari Carmen Dore, que escriví la lletra de la composició Esperança, musicada per País, himne de l’entitat.
L’any 1950 s’intentà la seva recuperació per part d’Antoni Bal·lero de Càndia i d’altres escriptors.
Palmart, Lambert
(Colònia, Alemanya, vers 1440 – València ?, segle XV)
Tipògraf. Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466; en alguns colofons es titula mestre en arts.
El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes; aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València. Pel març de 1478, juntament amb Alonso Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer.
Prosseguí treballant a València fins el 1493. Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València (1482), el Primer del Crestià de Francesc Eiximenis (1483) i la Primera part del Dotzè del Crestià (1484).
Actualment hom discuteix la part que pogué correspondre respectivament a ell i a Fernández de Córdoba en la primitiva impremta valenciana.
Palmars, els
Caseria, a llevant del riu de Girona.
