Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pascual i Colomer, Narcís

(València, 1808 – Madrid, 15 juny 1870)

Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845).

Fou l’autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf (1852). Feu altres obres a Madrid, així com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real.

Pascual i Beltran, Ventura

(Xàtiva, Costera, 21 març 1873 – València, 1953)

Erudit. Col·laborà a “Archivo de Arte Valenciano”, “Las Provincias”, “Diario de Valencia”, “Boletín de la Real Academia de la Historia” i “El Obrero Setabense”.

Publicà Curiosidades setabenses (1924-25), Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva (1925), Játiva biográfica (1931) i El valenciano en las escuelas y en la vida social (1918).

Pascual i Abad, Antoni

(Alcoi, Alcoià, 17 novembre 1809 – València, 30 juny 1882)

Dibuixant, impressor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d’un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna.

És autor d’auques i il·lustrador d’obres (Antic i Nou Testament).

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l’Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima.

Fou el pare de Isabel Pascual-Abad i Francès.

Pascual = Pasqual -varis bio-

Antoni Ramon Pascual *  Veure> Antoni Ramon Pasqual i Fleixes  (frare cistercenc mallorquí, 1708-91).

Jaume Pascual *  Veure> Jaume Pasqual i Coromines  (historiador i erudit català, 1736-1804).

Pascual, Germans

(País Valencià, segle XX – )

Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses.

Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.

Pascual, Agustí Antoni

(Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691)

Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts.

Pascot, Jep

(Portvendres, Rosselló, 11 desembre 1897 – Riberac, França, 4 juny 1974)

Escriptor i esportista. Jugador de rugby, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després de 1942 fou comissari general d’esports.

Com a escriptor deixà diverses obres, com Les Almugavares: mercenaires catalans du Moyen Age, obra publicada en català el 1972.

Pascall, Joan

(Catalunya, segle XIV)

Frare franciscà, citat com a autor d’un Tractat de beatitud.

Pas de les Egües, gola del

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l’Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l’Estany.

Pas de la Casa, el

(Encamp, Andorra / Porta, Alta Cerdanya)

Territori fronterer (2.081 m alt) entre Andorra i l’estat francès, al límit entre els dos municipis. El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arieja (substituït per un pont modern). Hi havia les instal·lacions duaneres.

Hom n’ha fet un gran centre d’esports de la neu, amb aparells que remunten el grau Roig (al sud-oest) i al coll Maià (a l’oest). Hi ha importants establiments hotelers i diversos apartaments, que han creat un poble nou.