Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pasqual, Bartomeu Josep

1 Resposta

(València, segle XVI)

Filòsof. Fill de Miquel Joan Pasqual. Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia (1565). Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva. El 1587 era rector de la universitat.

Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec.

Publicà un tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis (1566), precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geòrgios Paquímeres.

Pasqual, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XV – París, França, 1530)

Frare dominicà. Es doctorà a París, on assolí gran fama per la seva cultura.

Sembla que d’ell ve la dita “Així ho diu Pasqual”, o d’altres de semblants, expressant la infal·libilitat incontestable d’una opinió.

Pascual-Leone i Forner, Àlvar

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 1 desembre 1896 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 12 novembre 1953)

Polític i escriptor. Afiliat al partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president (1918) de la Joventut Nacionalista Republicana. Conseller de l’ajuntament de València (1931), fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut.

Fou diputat a corts (1931, 1933 i 1936) i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana. El 1936 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral.

Fou des de la seva joventut col·laborador d'”El Pueblo” i escriví La transformación del concepto económico en el siglo XVIII, la novel·la Pedro Osuno (1945) i els opuscles La república española existe (1943) i Plebiscito, ¡no!, Constitución (1944).

Pascual-Abad i Francès, Isabel

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1836 – València, 1903)

Pintora. Filla d’Antoni Pascual i Abad. Concorregué a exposicions.

Pascual i Togores, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1787 – 1856)

Eclesiàstic. És autor de nombrosos escrits sobre filosofia i matemàtiques, la major part dels quals havia de restar inèdita.

Pascual i Tirado, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 12 maig 1884 – 1 gener 1937)

Escriptor. És autor del recull De la meua garbera (1935) i de la notable narració humorística per a públic juvenil titulada Tomba-Tossals, de la qual hi ha reedició de 1966.

Pascual i Pérez, Vicent

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 26 maig 1917 – 1976)

Arqueòleg. Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi (1958). Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l’Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en col·laboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara (1957), Las pinturas rupestres de la Sarga (1974), molts dels quals en col·laboració amb A. Beltran.

Pascual i Morey, Pere

1 Resposta

(Illes Balears ?, segle XIX)

Socialista. Tipògraf. Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE (1890) com a representant de Jaén.

De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista; organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma de Mallorca -de la qual fou president en 1892-94- i impulsà la creació de la de Manacor.

Dirigí “La Bandera Roja”, on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català. El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València.

Pascual i Gimeno, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1908 – 1979)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1936. Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial. Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys 1950 i 1960.

Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Col·legi d’Arquitectes (1957-71) i director diversos anys del Cercle de Belles Arts.

Pascual i Genís, Cristòfor

Deixa un comentari

(València, 1823 – 1881)

Polític i escriptor. Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València.

Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents (1869), senador (1871) i, després de la Restauració, cap del partit radical a València.

Advocat (1845), fou fiscal del Tribunal Suprem (1870), i degà del Col·legi d’Advocats (1869, 1879 i 1881). Col·laborà en diverses revistes literàries (1845-54), amb poemes en castellà. Presidí l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1876 i 1877).