Veure> el Port de Cambrils (barri marítim).
Platja de Cambrils, la *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Platja d’Argelers, la
Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha.
A l’estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler habitants.
Després de la guerra civil espanyola s’hi instal·là el camp de concentració d’Argelers.
Platja d’Alcúdia
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Urbanització, nucli turístic situat a l’extrem nord-oriental de la badia d’Alcúdia. Indústria hotelera i de serveis.
Platgetes, les
(Benicàssim / Orpesa, Plana Alta)
Urbanització, creada al límit dels dos municipis, prop de la torre i les platgetes de Bellver.
Plasència i Valls, Joan Baptista
(Benaguasil, Camp de Túria, 21 abril 1816 – València, 1855)
Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d’aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París.
Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue.
Foren germans seus:
Lambert Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 – València, 1894) Compositor. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una convivium.
Marià Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, vers 1815 – València, 1875) Músic. Succeí al seu germà Lambert com a mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa. Fou el pare de Joan Baptista Plasència i Aznar.
Plasència i Aznar, Joan Baptista
(València, 1862 – Ulldecona, Montsià, 13 setembre 1897)
Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al Conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi.
Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta.
Plantat, el
(o les Ferreres) Raval, a 1,6 km del nucli urbà.
Plantalamor i Massanet, Lluís
(Palma de Mallorca, 1949 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca.
Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.
Ha publicat, entre altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990.
És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins.
Plans, serra dels
Serra (1.330 m alt) que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les dues comarques, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d’Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd.
Les aigües del vessant meridional s’escolen cap a la conca del riu Sella.
Plans, els -varis geo-
els Plans (Alcoi, Alcoià) Partida, al sud del terme, al sector occidental de la serra dels Plans, termenal entre els municipis d’Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes.
els Plans (Canillo, Andorra) Caseria de la parròquia.
els Plans (Aiguatèbia i Talau, Conflent) Llogaret, a les Garrotxes de Conflent. Esmentat ja l’any 870 com a pertanyent al monestir d’Eixalada.
els Plans (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, situada a l’oest del cap municipal.
