(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
(o Planici) Possessió, al sud de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
Cim (2.716 m alt), de la línia de crestes que separen la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, entre el mall Barrat i el pic de Folhosa.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Veure> Sant Feliu de Planeses (antiga parròquia).
(Palma de Mallorca, 1843 – 23 agost 1914)
Antiquari i arqueòleg. Pioner de l’arqueologia mallorquina del segle XIX. Informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear.
Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important col·lecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lul·liana.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
Sector central i occidental del municipi.
(València, 1742 – 1821)
Pintor. Fill de Tomàs Planes (València, 1707 – segle XVIII) Gravador que s’especialitzà en estampes de caràcter religiós.
Fou deixeble del seu pare, a més de Josep Camaron i de Joan Collado. Ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1766), de la qual esdevingué director de pintura (1790) i director general (1799); també fou acadèmic de San Fernando de Madrid.
Deixà obres a la seu de València, a la de Sogorb i a les esglésies de Bunyol, de Xest, de la cartoixa de Portaceli i d’Alcalà de Xivert.
Fou el pare de Lluís Planes i Domingo (València, 1765 – 1799) Pintor. Fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella. Fou acadèmic de Sant Carles. Destacà com a retratista.
(Costoja, Vallespir, 29 març 1945 – Sant Nazari, Rosselló, 4 desembre 2016)
Escriptor. Enginyer agrònom, fou professor al Liceu agrícola de Tesà (Rosselló) i responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent).
Ha publicat El petit llibre de Catalunya-Nord (1974), edició ampliada el 1978 en col·laboració amb la seva dona, Montserrat Biosca, i ha dirigit Els vins del Rosselló (1980). Ha col·laborat en diversos periòdics (especialment “La Falç”, entre 1970 i 1978) amb el pseudònim de Pere Petit.
Partida i masies.
(Inca, Mallorca, vers 1564 – Valldemossa, Mallorca, 1635)
Predicador. Vestí a València l’hàbit observant; fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde (1622) a la monarquia hispànica. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa.
Els seus sermons sobre Ramon Llull, Caterina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624.
