(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que a la fi del segle XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del segle XVI la tingueren els Cardona, tornà a passar als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.
Nucli turístic, a ponent de la vila.
Barri marítim de la població.
Barri marítim, a 2 km al nord-est de la ciutat.
(Santa Maria la Mar, Rosselló)
Nucli de pescadors i d’estiueig comarcal, situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.
No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme.
Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà (Conflent) per tal de demanar la pluja. Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença.
Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)
(o les Rotes) Nucli turístic, amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d’Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània.
Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.
(o la Platja de Mar) Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa.
Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.
Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l’estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc.
Era el port tradicional de Perpinyà; fins al segle XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del segle XIX a mitjan segle XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.
