(Quart de Poblet, Horta, 25 octubre 1094)
Fet d’armes, en el qual s’enfrontaren les tropes del Cid i l’exèrcit almoràvit de Muhammad ibn al-Hagg.
El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria.
(o illa Plana) Petita illa del port, a ponent de la des Llatzeret.
Veure> Sant Marçal de Quarantella (poble).
Partida, que forma part de l’antic terme de l’Alqueria Blanca.
Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro).
Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.
(Ciutadella, Menorca, 14 juny 1819 – Palma de Mallorca, 6 juliol 1896)
Historiador, escriptor i publicista. Educat als jesuïtes, passà quasi tota la seva vida a Mallorca. Fou arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca, membre de l’Acadèmia de la Història i secretari general de l’Acadèmia de Belles Arts de les Balears. Fundà el setmanari “La Palma” (1840), que inicià el renaixement literari a Mallorca.
A Madrid, on va estudiar teologia, s’afilià al partit monàrquic religiós, en el qual conegué el seu amic Jaume Balmes; però va allunyar-se’n quan el moviment fou condemnat per l’Església; això no obstant, continuà col·laborant a publicacions de la mateixa ideologia. Dirigí “El Conciliador” i col·laborà a “El Catòlic”, “Heraldo”, “Revista de Madrid” i “El Pensamiento de la Nación”.
Redactà els volums d’Aragó, Castella, Astúries, Lleó i les Illes Balears de Bellezas y recuerdos de España, estudi topogràfic, arqueològic i històric de les regions espanyoles, i diverses obres històriques com Forenses y ciudadanos: historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847). Escriví també assaig, exercicis de pietat, novel·les, drames i poesia, i traduí Shakespeare.
Despoblat i antic terme, al sud del poble.
Caseria.
(Castelló de la Plana, 1974 – )
(QPAC) Revista. Fundada per Francesc Gusi i Jener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló.
Inicialment en castellà, s’anomenà “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses”. Des del volum 3 (1976) s’hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual.
S’hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.
