(Rosselló, segle XIV – segle XV)
Pintor. Documentat entre el 1399 i el 1406.
Començà l’aprenentatge, a partir del 1399, amb el pintor de Perpinyà Francesc Ferrer, amb qui consta que treballava encara el 1406, quan aquest decorava el castell de Perpinyà i pintava el retaules de la Verge de Cabestany i de la Torre de Portvendres.
Sobrenom del cardenal mallorquí Jaume Pou i Berard (1495-1563).
Veure> Puig-roig (masia i antiga quadra).
(Ribagorça, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d’Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain.
Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez.
(o Puig-roig) Poble (873 m alt) i antic municipi (18,37 km2), incorporat el 1972 a l’actual. Enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí. L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor.
El lloc (la roca de Puig-roig) fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà; un terç del castell de Purroi fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.
L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla.
Nom popular de la roca del Castell de la ciutat.
(València, Horta, segle XIII – segle XIX)
Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peris d’Arenós. Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu.
Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del segle XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l’església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen.
Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor anònim. Li són atribuïdes algunes taules del gran retaule del convent de la Puritat de València, concretament, les del Naixement de la Verge, l Presentació al temple i la Dormició de Maria.
Se l’ha identificat amb Nicolau (I) Falcó, de qui se sap documentalment que vers el 1502 va intervenir en aquesta obra cabdal de la pintura renaixentista valenciana, encara que amb reminiscències tradicionals.
(Palma de Mallorca, 1874 – segle XX)
Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l’ensenyament de noies. Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901.
Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.
(Palma de Mallorca, 1809 – )
Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Miquel Salvà.
El 1872 la diputació provincial hi instituí l’escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva Congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912.
Modernament s’hi ha creat una escola de magisteri de l’Església.
