Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Quatre Z, Els

Deixa un comentari

(València, 1961 – 1969)

Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.

Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.

Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.

Quatre Termes *

Deixa un comentari

(Glorianes, Conflent)

Veure> Santa Anna dels Quatre Termes  (santuari).

Quatre Pobles, sèquia dels *

Deixa un comentari

(Corbera de la Ribera, Ribera Baixa)

Veure> sèquia de Corbera.

Quatre Pilans, els

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a la dreta del Segre.

Quarts

Deixa un comentari

(Perafort, Tarragonès)

Caseria i antic terme.

Quartico, el

1 Resposta

(Benlloc, Plana Alta)

Partida i caseria, a l’extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vilanova d’Alcolea), afluent, per la dreta, del riu Segarra.

Quarter, cabeç del

1 Resposta

(Alcoià / Alacantí)

Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d’Ibi de la foia de Xixona.

Quart, torres de

1 Resposta

(València, Horta)

Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.

Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.

Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.

Quart, sèquia de

3 Respostes

(Quart de Poblet / València, Horta)

Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó.

És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües.

Quart, pla de

7 Respostes

(Camp de Túria / Foia de Bunyol / Horta)

Contrada situada a l’oest de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l’oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2.

Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent.

La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s’han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de semblant han fet Alaquàs i Aldaia.

Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d’un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.