Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el segle IX), de la qual esdevingué el centre.
El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745.
Veure> castell de Carmençó (antic castell).
Veure> Espadella (despoblat i antic castell).
Cim (2.662 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (Occitània), damunt la coma de Ransol.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat, al nord de la vila.
(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)
Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.
Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.
És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.
Veure> Santa Fe de Quer (església).
Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, formant l’estret congost de Queixigar, desemboca al seu col·lector dins l’antic terme de Casserres del Castell.
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Poble (1.024 m alt). És aturonat, a la divisòria d’aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formà municipi independent fins el 1970 en què es fusionà en part amb el de Monesma de Ribagorça. La part exclosa és la septentrional, l’antic terme de Sant Esteve del Mall.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (626 m alt), aturonat, al sud del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta de la Sal, del bisbat d’Urgell.
