Caseria, dins l’enclavament del Pinar dels Frares.
Realenc, el -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Realenc, el -Baix Vinalopó-
Nucli de població, establert a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización, al sud de la vila, a la zona del Saladar, amb cases per a 106 colons i 20 obrers.
Realenc, el -Alzira-
Territori, entre les elevacions que separen el municipi de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del segle XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d’Alzira.
El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous.
Real Villa de San Carlos
Nom donat a l’antiga Georgetown, després de l’ocupació de l’illa per les forces de Carles III de Borbó el 1782.
Real de València, el
(València, segle XIV – 1811)
Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.
Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.
Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.
El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.
Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.
El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.
Real de Perpinyà, la *
Veure> Santa Maria de la Real (canònica agustiniana).
Real de Mallorca, la
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al nord de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa. Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic (Esporles) i vers el 1266 passà al lloc actual. Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil.
L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe. Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir; des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560.
Al segle XIII, Ramon Llull féu estades al monestir -que posseïa una biblioteca relativament important- i hi escriví alguns llibres. Al segle XVIII, en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual.
El 1835 els cistercencs abandonaren el monestir, convertit en vicaria -parròquia des del 1911- i el 1897 s’hi establiren els Missioners dels Sagrats Cors, els quals hi han creat la valuosa Biblioteca Balear.
Se’n conserven, malgrat els daltabaixos que seguiren la desamortització, l’església (d’estil cistercenc del segle XIII, amb afegits del segle XVII), el claustre (dels segles XV i XVIII), la sala capitular i algunes altres dependències.
Real, Tomàs
(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, 1557)
Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.
Real, necròpolis de son
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.
Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Real, Miquel
(Alacant, segle XVI – 1622)
Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.
Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.
