(Catalunya Nord ?, segle XV)
Escriptor. N’ha estat conservada una bona poesia amorosa. Possiblement és seva una altra composició que, sense nom d’autor, apareix transcrita a continuació de l’anterior dins els cançoners de l’època.
Hom creu que aquest poeta, de bona inspiració i obra tan poc coneguda, podria ésser un homònim ambaixador del comte de Foix que apareix a Navarra el 1456.
Veure> roca Colom (cim).
Casa forestal, al centre del bosc de Boixavila, a l’esquerra de la riera de Boixavila.
(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)
Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
(Palma de Mallorca, 4 gener 1874 – Madrid, 21 maig 1940)
Arquitecte. Titulat a Madrid el 1904. Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Noveau i acabà conreant l’eclecticisme.
Projectà les cases Casasayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. El 1913 treballà a Almeria. El 1916 projectà el Col·legi Notarial de Balears.
Residí a l’Argentina (1916-19), on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla.
Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de Madrid (1927) i de Sòria (1929).
(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)
Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.
És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.
Fou el pare de Guillem Roca i Reus.
(Palma de Mallorca, 1793 – Ciudad Rodrigo, Castella, 1852)
Escriptor. Fill de Guillem Roca i Seguí, fou advocat i funcionari de l’audiència. Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular.
Home d’idees liberals, tot i que els seus enemics l’acusaren d’haver estat reialista abans de la implantació del règim constitucional, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país. Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç.
Publicà en vida el fullet Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’ajuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perque pensaren que devien observar sa Costitució que tots havien jurada.
La seva composició més coneguda i popular és la que les miscel·lànies de l’època recullen sota el títol de Poema satíric contra el vici i mala costum del beure, editada pòstumament a Barcelona (1883) i a Mallorca, a cura del setmanari “La Roqueta” (1887), amb el text mutilat, i a càrrec de J. Martí i Rosselló, amb el text alterat i prolongat de quatre dècimes. El 1973 fou editat de nou a Palma.
Deixà, a més inèdites, unes quantes composicions més, escrites en forma de dècimes, de romanç o de codolada, totes elles extremament punyents i feridores, entre les quals una descripció satírica de la vila d’Algaida i la titulada La Cabronària.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)
Il·lustrat. Fill del notari Guillem Roca. Es doctorà en drets a la universitat mallorquina. Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Acèrrim anti-lul·lià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de R. Lulio.
Formà part el 1767 de la comissió per embargar els béns i prendre els jesuïtes del col·legi de Pollença arran de la supressió de l’orde. Mal vist per la societat mallorquina, es retirà de la vida pública fins a la seva mort.
(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)
Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.
Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.
El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.
