Despoblat, del qual ja era annex el 1534. Era lloc de moriscs (tenia 16 focs el 1563). El 1574 ja no és esmentat.
Rocina
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Roccapalumba, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 a Margarida Orioles.
Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria.
Roccapalumba, baronia de
(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)
Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
Rocaverd -Fenolleda-
Antic castell, al nord-oest del poble, dominant l’Adasig, que estigué infeudat als Perapertusa.
Rocavella
Despoblat, dit també Torrent.
Rocamora, Vicent de
(València, 1600 – Amsterdam, Holanda, 1684)
Frare dominicà. Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria.
En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac. Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos.
El seu fill, Selomó de Rocamora, exercí de metge a Amsterdam.
Rocamora, Tomàs de
(València, vers 1575 – Palma de Mallorca, 1653)
Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l’orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat.
El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43).
Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l’epidèmia del 1652.
És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítol de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.
Rocamora -Ribagorça-
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, al terme d’Aulet (fins el 1970 del municipi de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb el torrent d’Aulet.
Rocafull, Guillem de -lloctinent Mallorca-
(País Valencià, segle XVI)
Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades.
Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral.
No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558.
La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.
Rocafort de Llitera
(Sant Esteve de Llitera, Llitera)
Enclavament (7,29 km2) entre els municipis del Campell, Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera. La seva església parroquial (Sant Miquel) depenia de la de Pelegrinyó.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.
