Caseria, al sud-oest de la ciutat.
Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.
Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693) Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.
Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – 1671) Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.
Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694) Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:
Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523) Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:
Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579) Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:
(Palma de Mallorca, 15 agost 1627 – 15 octubre 1694)
Militar i comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l’Audiència de Mallorca i el Consell d’Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l’indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial de Mallorca.
Popularment era conegut pel Comte Mal.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general.
De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies:
Pere de Safortesa i Camporrells (Illes Balears, segle XV) Jurat de Mallorca (1463). Pare de Mateu de Safortesa i Marc, i de:
Jaume Joan de Safortesa i Marc (Illes Balears, segle XV) Jurat en cap de Mallorca. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou:
Pere Antoni de Safortesa i Serralta (Illes Balears, segle XVI) Noble. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de:
Lleonard de Safortesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVI – 1630) Jurat en cap de Mallorca. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà en la conquesta de València, on obtingué els llocs de Màurar, Beniqueis i Benifato.
(Comtat / Marina Alta / Safor)
Massís muntanyós (1.013 m alt), que forma part del sector septentrional de les carenes bètiques més orientals.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est i enllaça per l’estret de l’Orxa amb la serra de Benicadell (oest), i a l’est amb les serres de Gallinera i Mostalla; limitada per ponent pel riu d’Alcoi.
(Onda, Plana Baixa, 28 març 1928 – 24 novembre 2005)
Ceramista, conegut per Manolo Safont. Començà en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 instal·là el seu propi taller. Ha exposat sol a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa; també ha participat en diverses exposicions col·lectives.
És autor de murals notables i de composicions d’inspiració religiosa. Guanyà els premis de Ceràmica del concurs “El Miquelet”, de València, els anys 1959, 1960 i 1961. El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural de l’Autopista de l’Ebre.
Té obres als Museus de Ceràmica de València i de Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid.
Auto-qualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una abstracció no geomètrica rica en color.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Veure> la Farrés (veïnat).
(Moianès)
Veure> Sant Quirze Safaja (poble i municipi).
