Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Santapau i Branciforte -germans-

2 Respostes

Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.

Antoni de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

Maria Antònia de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.

Francesc de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590)  Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:

  • Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.

Santanyí, cala *

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Veure> Cala Santanyí  (caseriu i centre d’estiueig).

Santanulla

Deixa un comentari

(Tor-la-ribera, Ribagorça)

Caseria, prop de Vilacarle, a l’esquerra del torrent de Vilacarle.

Santandria

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca)

Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s’obre a la costa occidental de l’illa, al sud de la ciutat.

Santandreu i Sureda, Jaume

Deixa un comentari


(Manacor, Mallorca, 9 juny 1938 – )

Prevere (1960), escriptor, polític i activista social. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-59). Exercí de missioner al Perú (1964-69), d’on sorgí la novel·la El denari del profeta (1988). Des del seu retorn a Mallorca s’ha dedicat intensament a la problemàtica derivada de la marginació social.

En política milità en partits comunistes i al Partit Socialista de Mallorca (1981-83), amb el qual es presentà a les eleccions autonòmiques del 1983. Posteriorment participà en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, partit del qual fou president a les Illes (1988-92).

Ha publicat llibres de poemes: Dos pams d’home (1970) i novel·les: Camí de Coix (premi Ciutat de Palma 1979) i Mamil·la, encara (premi Andròmina 1984).

Santandreu i Artigues, Pere Joan

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1808 – Palma de Mallorca, 1838)

Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid.

Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit.

Santamaria i Martínez, Emigdi August

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)

Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària “El Duende”, 1858). Republicà, fou alcalde d’Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre.

Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.

Santalínea, Gaspar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Orfebre. Obtingué el grau de mestre al gremi d’argenters de València i s’establí a Morella. El seu estil és renaixentista amb elements gòtics.

Obrà la creu processional de la parròquia d’Ares del Maestrat i la de Vistabella del Maestrat, i, encara, la custòdia de Vinaròs.

Santalínea -orfebres-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Família d’orfebres, iniciada per Bernat Santalínea  (Morella, Ports, vers 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d’artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d’argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

Potser fou el pare de Bartomeu Santalínea (País Valencià, segle XV)  Orfebre. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d’un Sant Miquel a la catedral de València.

Santagaldana

5 Respostes

(Ciutadella, Menorca)

Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l’illa.

És un important centre turístic, amb establiments hotelers.