Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Santacília i Pacs, Pere de

(Palma de Mallorca, 1592 – 1668)

Militar. Un dels caps del bàndol dels Canamunt, a causa de la mort del seu germà Arnau el 1615 pel bàndol contrari dels Canavall, dugué a terme una famosa venjança -fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani F.M. de Melo-.

El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit: amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia. Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal. Fou nomenat governador de Menorca (1542-45) per impedir la revolta catalana a l’illa i que els francesos hi desembarquessin.

Mitificat com a heroi, juntament amb Rocaguinarda figura com a protagonista de la novel·la de Manuel Angelon Los fueros de Cataluña (1857).

Fou el seu germà Arnau de Santacília i Pacs  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavall, i degut a això el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

Santacília, Berenguer de

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. El 1322 fou tramès pel rei Sanç I de Mallorca com a ambaixador a Tremissèn.

Santa Susanna -Matarranya-

(Maella, Matarranya)

(modernament de la Trapa) Antic monestir cistercenc del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya.

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I el Conqueridor hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d’Escarp.

Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella.

Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar.

La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, d’Andratx (Mallorca), d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.

Santa Severina, principat de

(Nàpols, Itàlia, segle XV)

Títol senyorial concedit el 1464 a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni de Ventimiglia.

Santa Quitèria -Plana Alta-

(Almassora, Plana Alta)

Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.

Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang.

Santa Ponça

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poble i urbanització, al litoral, a l’extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic.

Vora la cala, Jaume I de Catalunya, el 1229, inicià la conquesta de Mallorca.

Santa Pola, illa de *

(Alacant, Alacantí)

Veure> illa Plana  (illa).

Santa Pola, cap de

(Santa Pola, Baix Vinalopó)

(o cap de l’Aljub) Cap, situat al davant de l’illa Plana (a 4,5 km), que tanca pel nord la badia de Santa Pola, i pel sud la d’Alacant.

És el darrer estrep de la serra de Santa Pola, que s’endinsa al mar en forma arrodonida, formant una costa baixa i sorrenca. Hi ha un far.

Santa Paula -Marina Alta-

(Dénia, Marina Alta)

Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat.

Santa Pau -Plana Baixa-

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat i partida, a l’est de la ciutat.