(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)
Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.
És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).
(Inca, Mallorca, 26 desembre 1956 – )
Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular.
Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol de 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas.
Soler dimití al juny de 1996 i fou succeït per Jaume Matas.
(Oriola, Baix Segura, 9 juliol 1710 – València, 6 desembre 1781)
Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l’advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l’Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780).
Publicà l’obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.
(País Valencià, segle XVIII)
Arquitecte. Dirigí les obres noves del rerecor de la seu de València fetes al seu temps.
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
Masia i antiga caseria, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la Cortinada.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
