Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Soledat de Foraporta, la

(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o s’Hort des Ca)  Barri, a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació.

L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891.

És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú.

Solduga * -Pallars Jussà-

(Llimiana, Pallars Jussà)

Veure> el Mas de Solduga  (caseria).

Soldeu

(Canillo, Andorra)

Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles. Centre important d’esports d’hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze teleesquís.

A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets.

És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts del Pirineu.

Solcina *

(Tarragonès)

Veure> Vila-seca de Solcina  (vila i municipi).

Solbes i Mira, Pere

(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)

Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.

Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.

En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.

Solbes, Rafael

(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.

Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.

Solans * -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Veure> Sant Miquel de Solans  (antiga parròquia).

Solaner -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Despoblat.

Solana de l’Alguenya, la

(l’Alguenya, Vinalopó Mitjà)

(o la Solaneta)  Caseria, a l’oest del terme, al límit amb el de Pinós de Monòver i al límit occidental del País Valencià.

Té una capella dedicada al Sagrat Cor.

Solana, la -Marina Alta-

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 9 focs. Important jaciment paleontòlogic de la Solana.