Poble, a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al sud-est del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la capella de Santa Llúcia.
A mitjan segle XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Antic terme, esmentat el segle XVIII.
Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).
És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.
El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.
Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny
Partida i caseria, que comprèn una franja costanera, al sud del Molinell i del límit amb el terme d’Oliva (Safor), pràcticament separada de la resta del terme pel municipi dels Poblets.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Santuari de la Mare de Déu de la Sort, al nord de la vila, a la qual l’uneix un passeig.
Veure> Lleonard de Sorts (escriptor català, segle XV).
Veure> Josep Ferran Sorts i Muntades (guitarrista i compositor català, 1778-1839).
(València, 6 octubre 1903 – Quart de Poblet, Horta, 15 setembre 1986)
Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942.
És autor de llibres piadosos: l’Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).
(València, 25 juny 1631 – Empúries, Sardenya, 24 novembre 1678)
Prelat i frare carmelità. Professà el 1647. Era doctor en teologia. Fou predicador de Carles II. El 1674 fou promogut al bisbat d’Empúries (Sardenya).
Publicà el manual Perfecto cura de almas (1665) i Sermones varios (1668). Deixà inèdits escrits religiosos en castellà i en llatí.
