(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a l’est de la ciutat, entre les partides de Tacsida i Almalafa.
Soterrani
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Soternes
(ant: Soterna) Partida i antic llogaret, a l’oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel de Soternes (que és l’únic que resta de la població). Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet.
Sotelo, marquesat de
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1791 a Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805. Passà (1892) als Sousa i es troba vacant.
El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez (València, 1862 – 1937), fou alcalde de València durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Sotanut
Veïnat, al nord-oest i molt a prop del poble.
Sotamargarida *
Veure> cala Margarida (cala de la Costa Brava).
Sot, marquesat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer.
Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola.
Sosa i López, Pere
(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)
Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.
Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.
Sosa, la -Llitera-
Sos i Castell, Vicent
(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
Sos i Baynat, Vicent
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)
Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.
Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.
Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.
Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.
