(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)
Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.
La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.
Sorolla i Garcia, Maria
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sorolla i Bastida, Joaquim
(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)
Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.
Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).
Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).
Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.
Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.
Sorolla, Guillem *
Nom amb què era conegut el dirigent agermanat valencià Guillem Castellví (segle XV-1522).
Soro, Tomàs
(València, segle XVII – 1749)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l’arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat.
Publicà sermons i l’obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).
Sorni i Grau, Josep Cristòfor
(València, 10 juliol 1813 – Madrid, 8 abril 1888)
Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d’ultramar amb la I República (del 22 febrer al 29 juny 1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l’illa de Cuba.
Un cop caiguda la República, continuà fidel a Francesc Pi i Margall i formà part del Consell federal (1882-83).
Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.
Sornàs
Llogaret, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
Sorivella, Pere
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.
Sorita de Llitera
Despoblat, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Sorió
Llogaret, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes.
El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.
Soriano i Simó, Gonçal
(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
