(Sicília, Itàlia, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d’Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone.
El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova.
La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola.
(o Terrafort de Xàtiva) Enclavament (1,25 ha), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al nord de la ciutat.
Les seves terres són regades per la sèquia del Puig.
(València, 1 novembre 1913 – 3 novembre 2002)
Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes “Avicultura Española” i “Avigan”.
Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.
(Grècia, segle XIV)
Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d’Atenes.
(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)
Veure> Sant Salvador de Terrades (ermita i caseria).
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Veure> Sant Miquel de Tarradelles (poble).
Despoblat, a l’esquerra del Túria, al nord de la vila. És esmentat ja el 1257.
Era lloc de moriscs (el 1602 tenia 58 focs). La seva església era dedicada a santa Maria.
(Prada, Conflent, 1965 – ? )
Revista bilingüe (català-francès). Fundada per Ramon Gual, sense periodicitat fixa i destinada especialment a un públic ampli i a les escoles. Es presenta en forma de quaderns monogràfics sobre temàtica molt diversa de la Catalunya del Nord.
La casa editora de la revista ha publicat també obres més científiques, com Bibliografia rossellonesa, de Renat Noëll; Flora catalana, de J. Bouchard, i Atlas de Catalunya Nord, de Joan Becat.
També ha editat discos de música tradicional catalana.
(Benidorm, Marina Baixa, 27 juliol 2000 – )
Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.
El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa.
Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals.
Enllaç web: Terra Mítica
