(Alacant, 1697 – segle XVIII)
Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.
(Oriola, Baix Segura, segle XV – segle XVI)
Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola.
Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors.
Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic.
Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521).
Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, l’interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.
(Alacant, 1698 – 1758)
Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.
Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.
El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – 1627)
Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Jacint Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina.
(País Valencià, segle XVI – 1587)
Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.
(Alacant, segle XVII – segle XVIII)
Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII) Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:
Caseria, al nord de la vila.
Partida i caseria.
Despoblat, 2 km al sud-oest de la ciutat; només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc (obra del començament del segle XIV, amb portal romànic).
Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252. Al segle XIV era parròquia; el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència; tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent (igualment annex de Ternils) i, també, la parròquia.
(Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)
Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet.
És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.
