(Illes Balears, segle XV)
Pintor. Contractà amb Alonso de Sedano (1488) el Martiri de Sant Sebastià, de la catedral de Mallorca.
Després intervingué amb el mestre de Sant Francesc -que algú ha identificat amb ell mateix- en el fragmentat retaule dels Trinitaris. El 1499 es comprometé a pintar un retaule per a la vila de Manacor.
(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.
General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).
Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).
La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.
(Perpinyà, segle XIV)
Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1342. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó.
És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.
(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)
Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.
Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.
Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1353 per Guillem de Bellvís, prèvia facultat reial.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Veure> Sant Feliuet de Terrassola (parròquia i poble).
(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)
Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.
Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).
Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.
Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.
(Binissalem, Mallorca, segle XVII)
Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca.
Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.
(València, segle XVII – 1676)
Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició.
És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdues editades el 1636.
Despoblat de l’antic municipi de Merli, vora el barranc de Vacamorta.
