Caseria, al sud de la vila, a l’oest de la cala de Sant Esteve.
Toraixa
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Tor, flum de *
Veure> la Noguera de Tor (riu).
Tor * -Alta Ribagorça-
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Veure> Castelló de Tor (poble).
Tomir, puig
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el terme de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l’oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).
Tomàs i Valiente, Francesc
(València, 8 desembre 1932 – Madrid, 14 febrer 1996)
Jurista i historiador. Catedràtic de la història del dret a les universitats de La Laguna (1964), de Salamanca (1964-80) i Autónoma de Madrid (1992-96). El 1980 fou elegit membre del Tribunal Constitucional, que presidí entre 1986 i 1992.
Membre de la Real Academia de la Historia des del 1991, a principi del 1996 publicà en la premsa un llarg article sobre el problema del terrorisme en el qual apel·lava a la solidaritat social. Poc després, fou assassinat per ETA.
Entre les seves obres cal esmentar El derecho penal de la monarquía absoluta (1969), La tortura en España. Estudios históricos (1973), Manual de historia del derecho español (1979) i La era isabelina y el sexenio revolucionario (1981, premi Nacional d’Història).
Tomàs i Taengua, Pasqual
(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)
Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.
Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.
Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.
Tomàs i Rotger, Francesc
(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)
Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).
Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.
Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.
Tomàs i Renteria, Josep
(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)
Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.
Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.
Tomàs i Mut, Pere
(Illes Balears, segle XIX)
Escriptor. El 1846 estrenà amb èxit l’Entremès d’En Roacó Florit i de Na Faldo.
Tomàs i Gallard, Caterina
(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1531 – Palma de Mallorca, 5 abril 1574)
Religiosa i santa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera.
El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI.
Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28 de juliol.
