(País Valencià, segle XVIII)
Pintor, daurador i obrer de vila.
A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció, que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)
Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.
Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.
Despoblat de l’antic terme de Sant Orenç. En resta l’antiga església parroquial, on hom venera la Mare de Déu de Torm.
(ort trad: Torrent) Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.
El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.
El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).
Caseria, a l’oest de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l’important talaiot de Torellonet Vell.
(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
(València, 1620 – segle XVII)
Metge. Fou catedràtic durant catorze anys a la facultat valenciana. Sobresortí durant les epidèmies de pesta de 1648 i 1649.
És autor d’una Commentaria pertinentia ad libros physiologicos Hippocratis et Galeni (1670).
(País Valencià, segle XVI)
Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521.
El 24 de juliol d’aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei.
Nom en castellà del poble de Torques.
(Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó.
