(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. És autor d’un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).
(Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir)
Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
Sèquia que pren l’aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es reguen les terres de l’Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria.
S’estén al llarg d’11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.
(València, 1857 – Madrid, 1936)
Arpista. Començà els seus estudis musicals a València. A deu anys anà a Madrid, on estudià arpa al conservatori. Féu la seva presentació artística a València quatre anys més tard. A partir d’aleshores sovintejà les actuacions amb orquestra i com a solista.
Formava part de l’orquestra que estrenà Aida al Liceu de Barcelona (1874). S’instal·là a Madrid i hi fou professora al conservatori. Gaudí de bon prestigi com a arpista i donà nombrosos concerts.
(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)
Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.
És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.
(Albaida, Vall d’Albaida, 25 desembre 1721 – 26 novembre 1790)
Bisbe d’Oriola. Germà de Bartomeu. Estudià a la Universitat de València. El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València.
El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social: fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx (1789).
Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals.
(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)
Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.
La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.
Poble (418 m alt), a l’est de la vila, al nord del Millars. L’església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat.
Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa’ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l’any 1247, a l’arquebisbe de Tarragona.
Lloc de moriscs, l’any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs.
Veure> la Vall del Tormo (poble i municipi).
