Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Torrella, Joan

(Canet de Rosselló, Rosselló, segle XVII)

Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València.

El 1636 publicà, a instàncies de Llorenç Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII.

Torrella, Jeroni

(València ?, segle XV – després 1512)

Metge i astròleg. Fill o germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II el Catòlic. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina.

A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496).

Torrella, Gaspar

(València, segle XV – segle XVI)

Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.

És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.

Torrella, cavalleria d’en

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Possessió o alqueria, concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.

A la primeria del segle XVII passà als Ferrer de Santjordi. Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí.

Torrella -Vall d’Albaida-

(Benigànim, Vall d’Albaida)

Partida, al nord-est de la vila, a la zona muntanyosa que enllaça amb la serra de Buixcarró.

El coll de Torrella (351 m alt) comunica la vall del barranc de Torrella (afluent, per la dreta, del riu d’Albaida entre Guadasséquies i Bellús) amb la del riu de Barxeta.

Torreilles, Felip

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Torregrosses

(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)

Caseria, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme d’Alacant.

Torrecorrals

(Dénia, Marina Alta)

Caseria, a l’oest de la ciutat, vora el límit amb el terme d’Ondara.

Torrecilla

(Xelva, Serrans)

Despoblat.

Torrechiva *

(Alt Millars)

Nom en castellà del poble i municipi de Torre-xiva.