(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.
Amador Guerra i Gifré (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.
Lliurat Guerra i Gifré (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)
Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.
Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 – Madrid ?, segle XIX)
Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)
Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.
Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 31 març 1782 – Anyós, Andorra, 16 abril 1860)
Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos.
Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 abril 1799 – Barcelona, 13 agost 1880)
Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona.
Tornat a la ciutat, fou regidor de l’ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d’Espartero.
Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.