Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 6 maig 1852 – Barcelona, 9 novembre 1902)
Jesuïta i erudit. Es llicencià en dret el 1871 a la Universitat de Barcelona. i després exercí com a advocat.
Publicà algunes obres piadoses (Història i novena de Nostre Senyora de Meritxell, 1874) i moltes col·laboracions periodístiques.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)
Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)
Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945)
Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura de gènere.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 4 setembre 1922 – Lleida, 18 abril 2014)
Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1948 i l’episcopal el 1968.
En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó.
Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l’estat espanyol, que l’obligava a tornar a l’Aragó més d’un centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1907 – Barcelona, 1968)
Farmacèutic i advocat. Fou el cap de la secció universitària de Palestra.
La seva intervenció fou decisiva en la fundació i l’expansió de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual fou el primer president fins el 1934.
Dades dels Països Catalans 