Arxiu d'etiquetes: Girona (bio)

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Cugat, Onofre

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII)

Escriptor. És autor d’un Llibre de documents polítics i morals.

Chercio, Salomó

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat.

És autor de nombrosos tractats.

Bordils, Bernat de

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Bach, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII)

Escriptor. És autor de l’estudi titulat Sobre la jurisdicción de la ciudad de Gerona.

Llupià, Maria de

Deixa un comentari

(Girona, segle XVII)

Escriptora. Conreà la poesia religiosa. Guanyà el concurs celebrat a Girona, en 1622, en ocasió de ser canonitzat sant Ignasi de Loiola.

Julià -varis bio-

2 Respostes

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí

2 Respostes

(Girona, segle XII)

Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.

Harap

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Jurista hebreu. El seu nom veritable era Rubén ben Isaac.

També fou metge i es distingí com a escriptor religiós.

Haleví, Zerahia

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics.