Arxiu d'etiquetes: Banyoles (bio)

Harai, Abraham

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Escriptor hebreu.

Bonjuà Cabrit

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.

Goé, Josep

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIX – 1899)

Metge i naturalista. Treballà intensament en investigacions referents a la flora i la fauna del Gironès i de la Garrotxa.

Dusay -varis bio-

Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.

Pere Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

Pere Julià Dusay  (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.

Simó Dusay  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

Comerma i Vilanova, Josep

(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)

Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).

Cabrit, Samuel

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV)

Metge. Era tingut per un dels més notables a la Catalunya del seu temps. Pertanyia a la comunitat hebrea de Banyoles.

Agostin, Miquel

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)

Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.

Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

Juncà i Juscafresa, Josep

(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 juny 1888 – Madrid, 29 novembre 1972)

Instrumentista de contrabaix. Pertanyent a una vella família de músics de Banyoles.

Fou cofundador de la cobla Barcelona (1922).

Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu, de lluïment de contrabaix.

Havia donat a conèixer algunes sardanes.

Isern i Dalmau, Eusebi

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1896 – Barcelona, 1981)

Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses.

Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia –A l’ombre dels olivers (1927)- i assaig –Política fiscal de la República (1933)-.

Hysern i Molleras, Joaquim

(Banyoles, Pla de l’Estany, 4 maig 1804 – Madrid, 14 març 1883)

Metge. Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, d’on fou professor.

A Madrid fou catedràtic del Colegio de San Carlos (1830), on introduí l’estudi racional de la fisiologia, i des del 1838 ensenyà fisiologia comparada a l’Ateneo. Fou conseller i inspector general d’instrucció de l’estat.

Instal·là un observatori astronòmic i féu importants observacions meteorològiques. Fou un entusiasta propagador de l’homeopatia.

Publicà, entre altres obres, La filosofía médica reinante (1848).