(o rambla de les Truites) Altre nom de la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó.
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I el Conqueridor, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola.
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Vilafranca, Ports, 1792 – Benassal, Alt Maestrat, 15 maig 1844)
Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d’El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici.
El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de cavalleria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d’haver rebutjar un indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana.
Amb l’afusellament de Ramon Carnicer, Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià (1835) i l’ascendí a coronel (1836), i, després, a brigadier. Salvà el general Ramon Cabrera de l’emboscada del Rincón de Soto.
Morí en campanya.
Poble, al nord-oest de la vila. El santuari de la Mare de Déu del Llosar fou bastit al segle XVI (acabat el 1577), sobre un ermitatge anterior, i fou modificat posteriorment, amb edificis annexos (hostatgeria i casa dels ermitans).
Conserva un notable retaule gòtic de Valentí Montoliu (segle XV), i hom hi venera una imatge de marbre, gòtica (segons la llegenda, una marededéu trobada).
Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que forma el límit occidental del municipi, límit històric amb el Regne d’Aragó.
(Vilafranca, Ports, segle XVI – segle XVII)
Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València.
Publicà In duos libros artiis curativae Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.
(Vilafranca, Ports, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)
Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.
Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.
Dades dels Països Catalans 