(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)
Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.
S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).
(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)
Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.
De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).
Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.
(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)
Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.
Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).
(Elx, Baix Vinalopó, 1902 – 1980)
Historiador. Membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut d’Estudis Alacantins.
Publicà, entre altres obres erudites, El castillo de Santa Bárbara, antigua fortaleza de Alicante (1955), Bibliografía de Pego (1957), El Archivo Municipal de Alicante y sus registros sobre linajes (1960), El condado-marquesado de Denia (1964), Nobiliario alicantino (1966), La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales (1974) i Toponímia alicantina en la nobiliaria espanyola (1979).
(Elx, Baix Vinalopó, 25 gener 1916 – 13 gener 2002)
“Sixto” Pintor. Ha obtingut premis d’importància. Ha exposat a Alacant i Barcelona i també a diverses ciutats d’Espanya, França i Holanda.
Fou membre del Grup d’Elx.
(Elx, Baix Vinalopó, 25 març 1822 – 17 abril 1895)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre com Pepeta l’espardenyera (estrenada el 1874, amb edicions del 1892 i 1922), Ramona (1887, bilingüe) i La condesa del Prado (estrenada el 1890).
(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1858 – 8 gener 1934)
Arqueòleg i publicista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d’arxiver bibliotecari i d’antiquari.
Cronista d’Elx, fou membre de l’Acadèmia i de l’Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l’Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a “Las Provincias” de València i a la “Revista de Arquitectura” de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l’Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).
(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)
Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.
Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.
(Elx, Baix Vinalopó, 22 gener 1834 – 3 gener 1881)
Eclesiàstic i predicador. Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive… (1855), a més de diversos sermons.
Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri d’Elx. Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana.
(Elx, Baix Vinalopó, 16 maig 1887 – 17 juliol 1945)
Escriptor. Era advocat i secretari judicial.
Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).
Dades dels Països Catalans 