Arxiu d'etiquetes: 1794

Voluntaris Honrats de València

Deixa un comentari

(País Valencià, 1794 – 1814)

Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d’ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda.

Carles IV de Borbó, per instigació de Godoy, els dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà.

El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814.

Villalonga i Escalada, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)

Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

Trullars, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVIII)

Títol concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memòria de la victòria d’aquest sobre els francesos a la batalla de Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran.

En fou l’única titular.

Rossinyol, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1720 – 1794)

Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca.

Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.

Roig i Moliner, Salvador

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 6 maig 1794 – 8 febrer 1865)

Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’instal·lar a Castelló de la Plana.

Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana (1847).

Mailly-d’Haucourt, Joseph-Augustin de

1 Resposta

(Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 – París, França, 1794)

Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771).

Al Rosselló construí la carretera anomenada d’Espanya, l’escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló.

Morí guillotinat.

Llucià, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Perpinyà, 2 desembre 1752 – París, França, 25 maig 1794)

Polític. Adherit a la Revolució francesa des dels primers moments, fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals (1790-91) i membre de l’Assemblea Legislativa (1791-92), on destacà entre els girondins.

Elegit maire de Perpinyà (1792), deixà el càrrec per tornar a la procuradoria, des de la qual organitzà la resistència contra Carles IV de Borbó.

Morí abans d’ésser empresonat per moderat.

Llopis, Joan -historiador-

Deixa un comentari

(País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)

Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.

Hernández i Carreras, Francesc

1 Resposta

(Maó, Menorca, 1794 – 1868)

Argenter. S’especialitzà en camafeus. Fou el primer a gravar-los a Menorca.

González i de la Torre, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1723 – 1794)

Matemàtic. Destacà per les seves activitats docents.

És autor de moltes obres de text escolar i d’altres sobre pràctica mercantil.