(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)
Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.
Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.
(País Valencià, segle XIX – 1874)
Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats.
Derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874).
(Albaida, Vall d’Albaida, 25 juliol 1836)
Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida, des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.
(Igualada, Anoia, 1824 – Vic, Osona, 1895)
Militar. Participà a les tres guerres carlines a favor dels insurrectes. Assolí el grau de tinent coronel i fou cap dels enginyers carlins.
És autor de Curso completo de dibujo topográfico.
(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).
Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.
Fou el primer marquès de la Sénia.
Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.
(Catalunya, agost 1837 – octubre 1837)
Organisme creat pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.
Format per dos delegats de les diputacions provincials, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals (setembre 1837).
Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes.
(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)
Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Rafael Tristany, sobre els liberals de Manzano.
Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.
(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)
Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.
Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.
Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).
Fou comte de Guardiola.
(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)
Militar. Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).
El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).
(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)
Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.
A la guerra dels Matiners col·laborà amb Ramon Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.
Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 