Arxiu d'etiquetes: 2020

Zamorano i Molina, Ricard

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 8 abril 2020)

Pintor. Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i marxà després a Madrid becat per la diputació de València. El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès.

Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, des d’on posà en pràctica el que hom a anomenat realisme social. El grup fou desfet, com a conseqüència d’una crisi interna, el 1964, coincidint amb la creació d’Estampa Popular de València i Estampa Popular de Barcelona. Practicà, a més de la pintura, la xilografia i l’aiguafort.

Vaquer i Timoner, Josep

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1 juliol 1928 – 24 març 2020)

Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial.

Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958.

Tur i Costa, Rafael

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 30 desembre 2020)

Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica.

L’evolució del seu art l’ha portat d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista.

L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.

Simó i Terol, Trinitat

Deixa un comentari

(València, 1935 – 2 agost 2020)

Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.

D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).

Ribas i Reig, Òscar

2 Respostes

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)

Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.

Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.

Gil i Albors, Joan Alfons

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 març 1927 – València, 13 febrer 2020)

Autor teatral. És autor de La barca de Caronte, El cubil (premis València 1962 i 1968, respectivament), Barracó 62 (1963), ¡Grita, Galileo! (1970), El tótem en la arena, No hagas morir al inocente (1971) i altres obres, de problemàtica moral, religiosa o pseudo-social, i de dos espectacles de tema històric valencià (Borja, duque de Gandia i Virgen de locos).

Genovès i Candel, Joan

1 Resposta

(València, 31 maig 1930 – Madrid, 15 maig 2020)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica.

Després d’una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu.

La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d’Art Abstracte de Conca.

El 1984 obtingué el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Comas i Barceló, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)

Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.

Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.

Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.

Colón i Domènech, Germà

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 30 novembre 1928 – Barcelona, 22 març 2020)

Filòleg. S’ha dedicat especialment a l’estudi de temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia.

Ha col·laborat a l’Encliclopedia Lingüística hispánica, ha editat textos clàssics: Llibre d’hores (1960), Furs de València (1970, en col·laboració amb A. Soberanas), Llibre del Consolat de Mar (1981-87, en col·laboració), ha fet estudis a les edicions dels diccionaris de Nebrija.

També ha escrit nombrosos articles i llibres com ara: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978-79), una síntesi per a castellanoparlants de Literatura catalana (1975), el polèmic Problemes de la llengua valenciana i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989) i Estudis de filologia catalana i romànica (1997).

Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82) i conseller d’honor. Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i doctor honoris causa de la Universitat d’Alacant.

Ananda Dansa

Deixa un comentari

(València, 1981 – 2020)

Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngels Valls, coreògrafa i ballarina.

Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).