(Bellpuig, Urgell, segle XVIII – Ferrara, Itàlia, 1773)
Religiós jesuïta. S’exilià a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris espanyols.
Destacà per les seves virtuts. L’església catòlica el té per venerable.
(Bellpuig, Urgell, 1719 – Cervera, Segarra, 1793)
Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l’estudi De vita et scriptis Josephi Finestres.
També és autor de treballs jurídics.
(Bellpuig?, Urgell, 1220 – Barcelona, 13 gener 1298)
Bisbe de Vic (1264-98). Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig, fou canonge a Lleida, Urgell i Vic. Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici.
La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic.
S’enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals.
(Bellpuig, Urgell, 14 juliol 1948 – Badalona, Barcelonès, 27 agost 2009)
Crític literari. Estudià magisteri i filologia romànica. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans de comunicació i ha harmonitzat el seu treball sobre la literatura contemporània amb una tasca d’investigador de la literatura catalana del segle XIX.
És autor de diversos treballs sobre Verdaguer i coautor, amb Ramon Miró, de l’estudi Valeri Serra i Boldú, de la Renaixença al Noucentisme (1987) i de l’edició de l’inèdit Folklore de la pagesia (1987), de Serra i Boldú.
Membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1989 secretari de la secció catalana del Pen Club. Fou el coordinador de “L’Any del Tirant, 1990-91″ per la Generalitat de Catalunya i ha editat diversos llibres sobre aquesta commemoració. Assessor editorial de Proa, Pòrtic i del Grup 62.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)
Situat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.
Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.
La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.
El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 