Arxiu d'etiquetes: 1993

Tribunal Superior de Perpinyà

Deixa un comentari

(Perpinyà, 13 juliol 1888 – 3 setembre 1993)

Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l’autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra.

Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d’apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclusivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.

El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Tribunal Superior de la Mitra

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 gener 1905 – 3 setembre 1993)

Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974.

Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d’Urgell i Andorra.

El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Soler i Godes, Enric

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)

Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.

Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.

Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

Mira i Franco, Carles

Deixa un comentari

(València, 14 març 1947 – 12 gener 1993)

Realitzador cinematogràfic.

Després d’alguns curt-metratges com Biotopo i Viure sense viure, a La portentosa vida del Padre Vicente (1978) desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire (1980), Jalea Real (1981), Que nos quiten lo bailao (1983), Karnabal (1985, en col·laboració amb Els Comediants), i Daniya, el jardí de l’Harem (1987), aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo.

Mas i Porcel, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 5 setembre 1909 – Alacant, 1993)

Compositor. Estudià a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París.

És autor, entre altres obres, de Tonades i balls de Mallorca, de Suite mallorquina, Sis sonatines, Cançó de bressol, Hommage à Maurice Ravel i Cantada lul·liana, així com de l’òpera El castell d’iràs i no tornaràs (1953), amb text de Miquel Forteza i Pinya.

López-Chávarri i Marco, Eduard

3 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

Libion, André

Deixa un comentari

(Argenton-sur-Creuse, França, 1924 – París, França, 1993)

Pintor. La seva família s’establí al Rosselló el 1938. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42).

S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’instal·là a París.

S’adscriu a la pintura figurativa i s’interessà especialment per la llum. L’ha inspirat molt el Rosselló.

Gómez i Nadal, Emili

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1907 – València d’Agen, França, 29 octubre 1993)

Escriptor. Professor d’història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d’Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme.

Formà part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista “Nueva Cultura”, de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937).

És autor de l’estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.

Gili, Marcel

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)

Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.

Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.

La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.

Gaos i González-Pola, Dolors

2 Respostes

(València, 2 desembre 1921 – Madrid, 4 juliol 1993)

“Lola Gaos“  Actriu. Germana de Vicent i Alexandre. Es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina on es traslladà amb la seva família el 1939.

Prolífica a l’estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figurà també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries.

De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com: Molokai (1959), Viridiana (1961), Tristana (1969), El verdugo (1963), El arte de vivir (1963), La busca (1966), Mi querida señorita (1972), etc; però la seva consagració definitiva es va produir gràcies a Furtivos (1975).

La seva darrera pel·lícula va ser Gran Sol (1988).