Arxiu d'etiquetes: 1993

Tribunal Superior de Perpinyà

Deixa un comentari

(Perpinyà, 13 juliol 1888 – 3 setembre 1993)

Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l’autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra.

Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d’apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclusivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva.

El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Tribunal Superior de la Mitra

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 gener 1905 – 3 setembre 1993)

Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974.

Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d’Urgell i Andorra.

El 1993 fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Soler i Godes, Enric

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)

Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.

Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.

Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

López-Chávarri i Marco, Eduard

3 Respostes

(València, 29 gener 1871 – 28 octubre 1970)

Compositor, musicòleg i escriptor. La seva formació musical fou autodidàctica. El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou professor del Conservatori de València.

És autor dels contes, d’estètica romàntica, Armònica i dels Cuentos líricos (1907), i publicà Música popular española (1927), Historia de la música (1929) i Folklore musical español (1955).

Vinculat amb Felip Pedrell, Enric Granados i Manuel de Falla, la seva producció té un llenguatge harmònic impressionista i una instrumentació molt elaborada.

Les seves obres més notables són les tres composicions simfòniques Valenciana, Abanicos antiguos i Acuarelas, així com Rapsodia valenciana, per a piano i orquestra, Concierto breve, per a piano i corda, i Llegenda, per a cor i orquestra.

Fou el pare d’Eduard López-Chávarri i Andújar (València, 1931 – 1993)  Crític musical de “Las Provincias”.

Libion, André

Deixa un comentari

(Argenton-sur-Creuse, França, 1924 – París, França, 1993)

Pintor. La seva família s’establí al Rosselló el 1938. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42).

S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’instal·là a París.

S’adscriu a la pintura figurativa i s’interessà especialment per la llum. L’ha inspirat molt el Rosselló.

Gómez i Nadal, Emili

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1907 – València d’Agen, França, 29 octubre 1993)

Escriptor. Professor d’història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d’Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme.

Formà part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista “Nueva Cultura”, de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937).

És autor de l’estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.

Gili, Marcel

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)

Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.

Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.

La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.

Gaos i González-Pola, Dolors

2 Respostes

(València, 2 desembre 1921 – Madrid, 4 juliol 1993)

“Lola Gaos“  Actriu. Germana de Vicent i Alexandre. Es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina on es traslladà amb la seva família el 1939.

Prolífica a l’estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figurà també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries.

De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com: Molokai (1959), Viridiana (1961), Tristana (1969), El verdugo (1963), El arte de vivir (1963), La busca (1966), Mi querida señorita (1972), etc; però la seva consagració definitiva es va produir gràcies a Furtivos (1975).

La seva darrera pel·lícula va ser Gran Sol (1988).

Dia de Baleares, El

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1981 – 1993)

Diari fundat a partir de l’empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes.

El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars.

L’any 1993 fou absorbit pel “Mundo” i passà a anomenar-se “El Mundo-El Día de Baleares”.

Colom i Casanovas, Guillem

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 10 agost 1900 – Palma de Mallorca, 25 agost 1993)

Geòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear.

Ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957).