(pop: Cidera) Veïnat, a l’esquerra del Fluvià.
Arxiu d'etiquetes: Vall d’en Bas
Fàbrega -varis bio-
Antoni Fàbrega (Catalunya, segle XVIII) Frare agustí. Prior del convent de Girona i més tard soci numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. Es féu notar pels seus treballs d’erudició.
Ponç Fàbrega (la Pinya, Garrotxa, segle XIX – 1891) Eclesiàstic. Presidí la casa-missió del bisbat de Girona i fou famós per les seves virtuts.
Esquena i Mas, Josep
(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)
Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.
Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.
Joanetes -Garrotxa-
Poble (603 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics.
El lloc és esmentat ja al segle IX; formà part del vescomtat de Bas.
Formava un municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu.
Hostalets d’En Bas, els
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al sud del nucli de Sant Esteve d’En Bas, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria.
Grau, el -Osona / Garrotxa-
(Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.
Gay i Coll, Francesc
(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)
Escriptor teatral. Rector de la Pinya.
En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.
Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.
Falgars d’en Bas
Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al sud, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d’en Bas.
L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al segle XVI.
Formà part de l’antic terme de Joanetes.
Desprat i de Gaiolà, Esteve
(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)
Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.
Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.
No s’acollí a l’amnistia del 1833.
Castelló d’En Bas
Antic castell, situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas.
Esmentat ja a mitjan segle XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis.
En resten escassos vestigis; en canvi, se’n conserva l’església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).
