Arxiu d'etiquetes: Vall d’en Bas

Desprat i de Gaiolà, Esteve

Deixa un comentari

(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)

Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.

Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.

No s’acollí a l’amnistia del 1833.

Castelló d’En Bas

2 Respostes

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Antic castell, situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas.

Esmentat ja a mitjan segle XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis.

En resten escassos vestigis; en canvi, se’n conserva l’església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).

Cardona, Ramon Folc V de

30 Respostes

(Catalunya, 1220 – el Mallol, la Vall d’En Bas, Garrotxa, 5 juny 1276)

Vescomte de Cardona (1241-76). Fill de Ramon Folc IV de Cardona. Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència.

El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebel·lió constant contra el sobirà.

Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada. El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca, fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal. Morí en el transcurs del conflicte.

Era casat en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries, filla del comte Ponç IV. Fills seus foren Ramon Folc VI, l’hereu, i Sibil·la de Cardona, que es casà amb Àlvar d’Àger, vescomte d’Àger.

La seva mort fou emotivament planguda pel poeta Cerverí de Girona, del qual havia estat protector.

Can Trona

2 Respostes

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Veïnat de l’antic municipi de Joanetes, a la dreta de la riera de Joanetes, prop de la seva confluència amb el Fluvià; una part del veïnat pertanyia a l’antic municipi de Sant Esteve d’En Bas.

Berga i Boix, Josep

4 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Aiats, pla d’

6 Respostes

(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.

Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.

Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.