(Ribesaltes, Rosselló, 26 febrer 1820 – 10 maig 1877)
Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines.
És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.
El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(Palma de Mallorca, 2 desembre 1820 – 8 juny 1822)
Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual.
Fou substituït per “Es Prat i sa Bofera” (1822).
(Palma de Mallorca, 1779 – 1820)
Publicació. Denominació de l’òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, iniciada amb el nom de “Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana…”.
Fou denominat també “Semanario Económico” el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se.
En fou el principal impulsor Bernat Contestí.
(Perpinyà, 1759 – ?, després 1820)
Cavaller de Sant Joan. Germà d’Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d’Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d’Andalusia passà a Surinam (1798).
Fet presoner fou portat a la Martinica, d’on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.
(Almussafes, Ribera Baixa, 23 desembre 1740 – Cremona, Itàlia, 1 març 1820)
Jesuïta i matemàtic. Entrà a la Companyia de Jesús el 1758. Exiliat per Carles III de Borbó, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona. Fou membre de l’acadèmia de Màntua.
Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa (Camerino, 1791), Vera idraulica teoria (Cremona, 1817).
El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna.
(Alberic, Ribera Alta, 29 juliol 1754 – 22 abril 1820)
Advocat i polític. Durant molts anys dugué un plet per sostreure la vila d’Alberic de la senyoria del duc de l’Infantado.
Fou diputat de la vila esmentada a les corts de Cadis (1810-12). Hi mostrà gran competència sobre les qüestions jurídiques. Inicià el debat sobre els senyorius el 23 d’abril de 1811, amb un discurs contundent i molt sentit per l’experiència personal que tenia sobre aquests afers.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)
Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.
Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).
És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.
Dades dels Països Catalans 