Antiga quadra, al nord-est de l’antic terme de Llanera de Solsonès.
Jovans
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Torà
Giribets, Jeroni
(Torà, Segarra, segle XVII – 1744)
Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers.
Figuerola -Segarra-
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Bosch, Xavier
(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.
Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.
Llanera de Solsonès
Poble (603 m alt) i antic municipi de la Segarra, annexat el 1968 a l’actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós.
El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l’església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060.
L’antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
Fontanet -Segarra-
Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.
La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans.
Esteve i Tomàs, Gil
(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)
Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.
Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).
Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.
Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.
Claret de Figuerola
Poble, fins al 1968 de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.
Cellers, monestir de
Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).
Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.
Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.
Cellers -Solsonès-
Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.
Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.
Dades dels Països Catalans 